camisantjaume.com
A Catalunya, l'antic camí romà està senyalitzat des del Coll de Panissars. No es pot considerar una ruta purament jacobea però sembla evident que molts pelegrins vinguts de França feien servir aquesta via per accedir a la península.
Si desitges fer aquesta ruta disposem de material per facilitar-te el recorregut a peu o en bicicleta.
Els pelegrins que agafaven aquesta ruta sortien de Perpinyà en direcció sud, cap a Elna. Des d’aquí seguien en direcció sud-oest fins arriar al Voló, població existent ja en època romana. Des d’aquest lloc es podia seguir fàcilment cap al coll de Panissars. A Panissars hi havia el monestir de Santa Maria, edificat pels benedictins de l’abadia d’Arlés. Aquest monestir acollia els pelegrins des del segle X i encara avui es poden observar les restes de l’edifici. Els treballs arqueològics realitzats en aquest lloc fa anys descobriren, al costat dels murs del monestir, uns esquelets enterrats i, entre les restes, algunes vieires, prova irrefutable que eren pelegrins.
Després de la collada, la primera població que trobaven els pelegrins era Canadal, avui un llogaret situat prop de La Jonquera on es conserva una petita ermita dedicada a Sant Jaume.
Els vestigis de la via Augusta són molt escassos en aquesta zona però sembla que la calçada romana passaria molt a prop de Boadella, població situada a la vall de la Muga. Figueres, al bell mig de la plana de l’Empordà, estava situada estratègicament a l’entroncament de la via Augusta que passava pel coll del Pertús, amb l’antiga via Heràclia que anava a passar per la costa i entrava a la Catalunya Nord per Portbou i també amb la via Annia que de Figueres pujava a Besalú. Sembla que a Figueres hi hagué un hospital de pelegrins i que estava situat en una casa del carrer de la Jonquera pel qual accedien a la ciutat els pelegrins provinents de la Catalunya Nord.
El camí passat Figueres era, a l’edat mitjana, bastant segur i pacífic ja que estava dins la primitiva Marca Hispànica establerta per Carlemany. Després de creuar el riu Manol es passava per Borrassà, Pontós i Bàscara. Anaven baixant per Vilaür on hi ha una església romànica consagrada a Sant Jaume, i passaven per les rodalies de Cervià de Ter on encara existeix l’antic priorat benedictí de Santa Maria de Cervià. A tocar del monestir hi hagué un hospital de pelegrins.
Més endavant, els pelegrins passaven per Medinyà amb l’església i el castell-palau situats dalt d’un turó que dominava el camí ral, és a dir, la mateixa via Augusta. Sembla que en aquest poble també hi hagué un hospital de viatgers i pelegrins amb una capella annexa sota l’advocació de Sant Jaume. Continuant vers el sud es passava el poble de Sant Julià de Ramis i l’estreta vall de Sarrià de Ter.
El camí aviat entrava a Girona després de creuar el riu Onyar sobre l’anomenat pont de Santiago, actualment desaparegut. Molt a la vora del pont es situava l’hospital de Sant Jaume que donava acollida als pelegrins. Des de Girona la via Augusta anava en direcció sud-oest i passava per Santa Eugènia. Poc després passava per Salt, on tenen l’església dedicada a Sant Jaume. Seguint en direcció sud es passava per Fornells, Riudellots, Caldes de Malavella, Maçanet de la Selva, Hostalric, Sant Celoni, Granollers i Barcelona.



GUIA DE L'ITINERARI
Guia de la Via Augusta. Petit opuscle obra d'en Francesc J. Suárez editat per l'Associació Catalana per a l'Estudi i Protecció d'Antics Camins. Conté els plànols i la descripció del recorregut amb tots els topants i els quilometratges.
Us podem remetre fotocòpies d'aquesta petita i útil guia. Us agraïrem que ens feu arribar 10 segells de correus de 0,34 € per tal de sufragar, ni que sigui en part, les fotocòpies i l'enviament a la vostra adreça.
Contacteu amb nosaltres per correu electrònic si desitgeu rebre fotocòpies d'aquesta guia.
Wikiloc.
Des d'aquest web podreu descarregar el track de l'itinerari a tot Catalunya.
Generalitat de Catalunya.
Web amb informació genèrica de la ruta a Catalunya.
Generalitat Valenciana.
Seleccioneu l'apartat "Montes, ocio y deportes", després "Senderismo" i, finalment, al menú de l'esquerra, "Via Augusta".
Ruta bética romana.
Web amb informació de la Via Augusta a Andalucía.
Si algun enllaç no funciona comuniqueu-nos-ho per mail per tal que poguem solventar el problema. Gràcies.